Què diríes com a conclusió final?

Doncs bé, hauríem d'anar per parts. Per començar, diré que ha estat gratificant llegir obres tan essencials en la història de la literatura, encara que algunes no m'hagin acabat d'agradar del tot. En canvi, obres com L'Illa del Tresor o El vigilant en el camp de sègol, m'han causat un gran plaer a l'hora de llegir-les, ja que tant l'argument com els valors que aquestes mostren m'han encantat.

Seguiré amb: no era un gran lector, ho he d'admetre, encara que sempre m'hagi agradat la literatura i la poesia. Suposo que el fet que ens obliguessin a llegir obres (sovint inútils) a la ESO i batxillerat, va provocar certa aversió per l'hàbit de llegir (ho hem d'admetre; si ens fan llegir obres dolentes, influeix molt negativament en la nostra afició).

I, per últim, dir que aquesta afició ha tornat, ja que durant el curs (i no només amb aquesta assignatura) he tingut la oportunitat de llegir llibres bons, cosa que m'ha fet despertar aquestes ganes de recercar obres dignes de ser llegides.

Per això, encara que el blog possiblement acabi aquí, Relats de relats no morirà; encara que només segueixi vivint en la meva ment.

I a tú, què t'ha semblat El vigilant en el camp de sègol?

El millor llibre que he llegit en aquest curs sense cap mena de dubte. La forma en que es narra el llibre, el comportament i la forma de ser del persontatge, l'argument... Tot. És un relat que des del primer moment em va agradar, i no vaig parar, pràcticament, fins que no vaig arribar al final.

La rebeldia que mostra Holden no l'he vist en cap altre relat; al ser un noi tan impulsiu, no saps mai què pot fer, i això és un punt més a favor, ja que és un llibre que et sorprèn a mesura que el vas llegint. Però no només això: també m'encanta aquest binomi de rebeldia/tendresa, ja que mostra un amor inmens per la seva germana petita Phoebe, així com pel seu difunt germà Allie.

Suposo que aquest llibre m'encanta perque el personatge, en part, em recorda a mi mateix. No crec que marxi a l'aventura per Barcelona, per exemple, si m'expulsen d'un centre, ni molt menys... Però suposo que part de la forma de pensar que té Holden la tinc jo.

Un llibre que s'ha de llegir, i t'has de posar en la ment del personatge per a disfrutar-ho encara més.

Holden, l'adolescent desvocat

La figura de Holden Caulfield en aquesta obra mostra la rebeldia innata de l'adolescent, sense cap mena de censura social.

Físicament és alt, i té cabells grisos en la part dreta del seu cap. Aquestes dues qualitats contribuïxen que Holden sembli més vell del que és, però la seva forma d'actuar contradiu aquesta impressió. Una de les qualitats més notables d'aquest personatge és la seva capacitat per a detectar les qualitats més ridícules de les persones, com el narcisisme, hipocresia i superficialitat. Això també serveix per a augmentar el cinisme i desconfiança de Holden cap a les altres persones. Es pot notar que, a pesar de l'enorme desdeny de Holden cap a aquestes qualitats, aquest exhibeix les qualitats que menysprea, fent-lo, en certa manera, un personatge tràgic.

Nascut en una vida de privilegi, Caulfield mira des del món elit que ocupa. Qüestiona el valor de les classes i de la societat i, de vegades, sembla oposar-se als convencionalismes pel bé de l'oposició. És considerat ser el precursor, per així dir-lo, del model del 'home jove furiós'.

Jerome David Salinger

Jerome David Salinger (Nova York, 1 de gener de 1919) és un escriptor nord-americà conegut principalment per la seva novel·la The Catcher in the Rye, que es va convertir en un clàssic de la literatura moderna nord-americana gairebé des del mateix moment de la seva publicació, en 1951. Les ments àgils i poderoses d'homes pertorbats i la capacitat redemptora que els nens tenen en les vides d'aquests és un dels temes principals de les obres de Salinger.

El vigilant en el camp de sègol, la seva primera novel·la, va ser publicada en 1951 i es va fer molt popular entre els crítics i joves. La història la narra, en primera persona, Holden Caulfield, un adolescent rebel, inadaptai i immadur, però de gran perspicàcia. Es diu de la novel·la que és l'única que ha sabut captar el que és l'adolescència amb totes les seves contradiccions; la fórmula del caràcter del desorientat protagonista l'oferix la seva pròpia germana, Phoebe, quan li diu: "No saps el que vols". És, d'altra banda, una novel·la que ha estat curiosament citada com preferida per molts assassins en sèrie i altres inadaptats.

El vigilant en el camp de sègol (El guardián entre el centeno)

El vigilant en el camp de sègol (The Catcher in the Rye), és una novel·la de J. D. Salinger. Al publicar-se l'any 1951 als Estats Units, la novel·la va provocar nombroses controvèrsies pel seu llenguatge provocador i per retratar sense embuts la sexualitat i l'ansietat adolescents. És considerat per nombrosos experts com un dels llibres més importants del segle XX.

El seu protagonista, Holden Caulfield, s'ha convertit en una icona del ressentiment adolescent. Escrit en primera persona, relata les experiències de Holden en la ciutat de Nova York, després de ser expulsat de Pencey Prep. El títol del llibre fa referència a un poema que s'explica en el propi llibre, que tracta sobre un guardià entre el sègol que evita que els nens caiguin per un precipici.

Holden, al ser expulsat de Pencey, marxa uns dies abans de tornar a casa seva per a viure durant una temporada a Nova York. La història narra els diversos fets que li ocurreixen a Holden a la gran ciutat, des de l'hotel on s'allotja al començament fins la trobada amb la seva germana petita, Phoebe, al museu.

I a tú, què t'ha semblat Alícia en el País de les Meravelles?

Alícia és un llibre que només t'agradarà si tens cert sentit del humor, ja que les situacions que es produeixen poden arribar a ser tan paranòiques que pot provocar que el lector senti que el relat no té cap sentit.

És un llibre que possiblement agradarà als nens perquè les situacions són molt imaginatives, i recordem que això és quelcom que els nens tenen molt desenvolupat, a diferència de molts de nosaltres. És un llibre que també agradarà a grans, però la imaginació, a molts d'aquests, passa per diferents filtres que dificulten el seu treball.

Alícia al cine i a la música

Trobem diverses versiones de la pel·lícula d'Alícia; per exemple, aquest es un fragment de la versió de Disney, de 1951:



Aquesta versió, en canvi, és de 1903:



I no només això; molts autors s'han inspirat en Alícia, i han creat cançons relacionades amb el personatge. Per exemple, Enrique Bunbury:

Altres gats famosos

No només el gat de Cheshire és famós; trobem una gran multitud de gats (o representacions de gats) que s'han fet coneguts. Aquí podem veure una mostra d'aquests gats:

El gat Tom

El gat Fèlix




El gat Rasca




Catwoman




Baldomero (el gat del Doctor Maligno d'Austin Powers)




Garfield




El gat del dolent d'Inspector Gadget




Doraemon




Bola de Nieve (Los Simpson)

Això és només una mostra de la multitud de gats famosos que podem trobar en el cine i en la televisió.

El gat de Cheshire

El gat de Cheshire trobo que és el personatge més enigmàtic en tot el relat, ja que sembla la part més racional de totes les persones i animals que trobem en el País de les Meravelles, encara que ell mateix admeteix que és boig, com la resta de personatges del llibre. A més, és una espècie de jòker en la partida de croquet de les cartes, ja que apareix i revoluciona el joc amb la seva aparició.

El gat ens el podem imaginar de mil maneres, ja que té la capacitat de avançar per trossos; és a dir, primer podem veure el seu somriure únicament, i a poc a poc anirà apareixent la resta del cap.

Lewis Carroll

Lewis Carroll és el pseudònim pel qual és conegut en la història de la literatura Xerris Lutwidge Dodgson (Daresbury, Cheshire, Anglaterra, Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, 27 de gener de 1832 - Guildford, Surrey, Anglaterra, Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, 14 de gener de 1898), sacerdot anglicà, lògic, matemàtic, fotògraf i escriptor britànic, conegut sobretot per la seva obra Alicia en el país de les meravelles.

El 4 de Juliol de 1862 fou quan Dodgson va inventar l'argument de la història que més tard arribaria a ser el seu primer i més gran èxit comercial. Ell i el seu amic, el reverend Robinson Duckworth, van dur a les tres germanes Liddell (Lorina, de tretze anys, Alice, de deu, i Edith, de vuit) a passejar amb barca pel tàmesi. Segons els relats del propi Dodgson, de Alice Liddell i de Duckworth, l'autor va improvisar la narració, que va entusiasmar a les nenes, especialment a Alice. Després de l'excursió, Alice li va demanar que escrivís la història. Dodgson va passar una nit component el manuscrit, i l'hi va regalar a Alice Liddell en el Nadal següent. El manuscrit es titulava Les aventures subterrànies d'Alicia (Alice's Adventures Under Ground), i estava il·lustrat amb dibuixos del propi autor. S'especula que l'heroïna de l'obra està basada en Alice Liddell, però Dodgson va negar que el personatge estigués basat en persona real alguna.

Tres anys més tard, Dodgson, mogut pel gran interès que el manuscrit havia despertat entre tots els seus lectors, va dur el llibre, convenientment revisat, a l'editor Macmillan, a qui li va agradar immediatament. Després de remenar els títols d'Alicia entre les fades i L'hora daurada d'Alicia, l'obra es va publicar finalment en 1865 com Les aventures d'Alicia en el País de les Meravelles (Alice's Adventures in Wonderland), i signada per Lewis Carroll. Les il·lustracions d'aquesta primera edició van ser obra de Sir John Tenniel.

Alícia en el País de les Meravelles

Les aventures d'Alícia en el país de les meravelles (Alice's adventures in wonderland), sovint abreujat com Alicia en el país de les meravelles, és una obra de literatura creada pel matemàtic, sacerdot anglicà i escriptor britànic Xerris Lutwidge Dodgson, conegut amb el pseudònim de Lewis Carroll. El conte està ple d'al·lusions satíriques als amics de Dodgson, l'educació anglesa i temes polítics de l'època. El país de les meravelles que es descriu en la història és fonamentalment creat a través de jocs amb la lògica, d'una forma tan especial, que l'obra ha arribat a tenir popularitat en els més variats ambients, des de nens o matemàtics fins a psiconautas.

La novel·la narra les aventures que Alícia viu en el País de les Meravelles i els personatges que es troba (el Conill Blanc, el Gat de Cheshire, la Reina de Cors...), i com s'ho fa per sortir dels embolics on es posa de forma incosncient. Alícia no té por de res, i ni tan sols s'inmuta quan li passen les coses més extranyes que ens podem imaginar.

Com a curiositat, aquest relat s'ha portat a la gran pantalla molts cops, tot i que la versió més famosa és la de Disney, que combina elements de la segona part (A través del mirall), i es rumoreja que Tim Burton està filmant (o té la intenció) de grabar una nova pel·lícula, amb actors com Johnny Deep.

I a tú, què t'ha semblat el Llibre de la Jungla?

Per començar, sorprenent, ja que no m'esperava que la versió original de la història de Mowgli fos així; com he dit abans, a través de Disney ho pinten d'una forma més amable, i els personatges canvien bastant el seu comportament i la seva forma de ser.

Pel que fa a la resta, és un llibre entretingut; com que els principals protagonistes són animals, els nens es sentiran atrets per la seva lectura des d'un primer moment, fet que els motivarà a seguir llegint aquest recull de contes de Kipling.

És un llibre interessant; l'única curiositat que possiblement succeirà és que si han vist la pel·lícula, s'extranyaran de veure uns personatges tan canviats.

Disney, o Kipling?

Dubto molt que alguna persona no hagi vist la versió de Disney del Llibre de la Jungla; a mesura que anava llegint el llibre, m'anava adonant que a la versió de Disney, canvia una mica el paper dels personantges. Recordem a Baloo: si seguim el conte del llibre, veurem que Baloo no és tan esborrajat com la pel·lícula, o Bageera, tant maternal en el llibre, i més estricta en l'animació de Disney. Si només m'hagués llegit el llibre, seria incapaç d'imaginar-me a Baloo cantant...

Una jungla submarina

Pensant en els animals del Llibre de la Jungla, em vaig a donar que, a casa meva, tinc un parell de jungles grans i espeses, encara que siguin en un espai petit; em refereixo als dos aquaris marins (un més cuidat que l'altre, tot s'ha de dir), que representen aquesta petita selva, pero sota l'aigua.

Joseph Rudyard Kipling

Joseph Rudyard Kipling (Bombai, 30 de desembre de 1865 - Londres, 18 de gener de 1936) va ser un escriptor i poeta britànic nascut en l'Índia. Autor de relats, contes infantils, novel·lista i poeta, se li recorda pels seus relats i poemes sobre els soldats britànics en l'Índia i la defensa de l'imperialisme occidental, així com pels seus contes infantils.

En la seva època va ser respectat com poeta i se li va oferir el premi nacional de poesia Poet Laureateship en 1895 la Order of Merit i el títol de Sir de la Order of the British Empire en tres ocasions, honors que va rebutjar. No obstant això va acceptar el Premi Nobel de Literatura de 1907 i va ser el guanyador fins avui, i el primer escriptor britànic a rebre aquest premi.

A conseqüència a una hemorràgia interna, Joseph Rudyard Kipling mor el 18 de gener de 1936, deixant un enorme llegat de cinc novel·les, més de 250 històries curtes i 800 pàgines de versos. Considerat com «L'escriptor de l'Imperi», títol que sempre el va afalagar, i que ho va acompanyar incondicionalment en els seus últims dies de vida. Potser els anglesos mai haurien sabut tant sobre la vida colonial si aquest escriptor no s'hagués entremesclat una mica més en la vida de la considerada «una colònia més» del creixent imperi Britànic.

Per l'il·lustre que era considerat Kipling a Anglaterra i tot el Regne Unit, a part d'haver-li brindat ell al seu imperi la glòria de posseir un Premio Nobel, i encara que a Kipling no li agradaven molt els premis i honors, va decidir, al costat de la seva vídua, ser enterrat en l'Abadia de Westminster, lloc reservat per a reis i reines, i on actualment descansen les seves restes.