Què diríes com a conclusió final?

Doncs bé, hauríem d'anar per parts. Per començar, diré que ha estat gratificant llegir obres tan essencials en la història de la literatura, encara que algunes no m'hagin acabat d'agradar del tot. En canvi, obres com L'Illa del Tresor o El vigilant en el camp de sègol, m'han causat un gran plaer a l'hora de llegir-les, ja que tant l'argument com els valors que aquestes mostren m'han encantat.

Seguiré amb: no era un gran lector, ho he d'admetre, encara que sempre m'hagi agradat la literatura i la poesia. Suposo que el fet que ens obliguessin a llegir obres (sovint inútils) a la ESO i batxillerat, va provocar certa aversió per l'hàbit de llegir (ho hem d'admetre; si ens fan llegir obres dolentes, influeix molt negativament en la nostra afició).

I, per últim, dir que aquesta afició ha tornat, ja que durant el curs (i no només amb aquesta assignatura) he tingut la oportunitat de llegir llibres bons, cosa que m'ha fet despertar aquestes ganes de recercar obres dignes de ser llegides.

Per això, encara que el blog possiblement acabi aquí, Relats de relats no morirà; encara que només segueixi vivint en la meva ment.