Què diríes com a conclusió final?

Doncs bé, hauríem d'anar per parts. Per començar, diré que ha estat gratificant llegir obres tan essencials en la història de la literatura, encara que algunes no m'hagin acabat d'agradar del tot. En canvi, obres com L'Illa del Tresor o El vigilant en el camp de sègol, m'han causat un gran plaer a l'hora de llegir-les, ja que tant l'argument com els valors que aquestes mostren m'han encantat.

Seguiré amb: no era un gran lector, ho he d'admetre, encara que sempre m'hagi agradat la literatura i la poesia. Suposo que el fet que ens obliguessin a llegir obres (sovint inútils) a la ESO i batxillerat, va provocar certa aversió per l'hàbit de llegir (ho hem d'admetre; si ens fan llegir obres dolentes, influeix molt negativament en la nostra afició).

I, per últim, dir que aquesta afició ha tornat, ja que durant el curs (i no només amb aquesta assignatura) he tingut la oportunitat de llegir llibres bons, cosa que m'ha fet despertar aquestes ganes de recercar obres dignes de ser llegides.

Per això, encara que el blog possiblement acabi aquí, Relats de relats no morirà; encara que només segueixi vivint en la meva ment.

I a tú, què t'ha semblat El vigilant en el camp de sègol?

El millor llibre que he llegit en aquest curs sense cap mena de dubte. La forma en que es narra el llibre, el comportament i la forma de ser del persontatge, l'argument... Tot. És un relat que des del primer moment em va agradar, i no vaig parar, pràcticament, fins que no vaig arribar al final.

La rebeldia que mostra Holden no l'he vist en cap altre relat; al ser un noi tan impulsiu, no saps mai què pot fer, i això és un punt més a favor, ja que és un llibre que et sorprèn a mesura que el vas llegint. Però no només això: també m'encanta aquest binomi de rebeldia/tendresa, ja que mostra un amor inmens per la seva germana petita Phoebe, així com pel seu difunt germà Allie.

Suposo que aquest llibre m'encanta perque el personatge, en part, em recorda a mi mateix. No crec que marxi a l'aventura per Barcelona, per exemple, si m'expulsen d'un centre, ni molt menys... Però suposo que part de la forma de pensar que té Holden la tinc jo.

Un llibre que s'ha de llegir, i t'has de posar en la ment del personatge per a disfrutar-ho encara més.

Holden, l'adolescent desvocat

La figura de Holden Caulfield en aquesta obra mostra la rebeldia innata de l'adolescent, sense cap mena de censura social.

Físicament és alt, i té cabells grisos en la part dreta del seu cap. Aquestes dues qualitats contribuïxen que Holden sembli més vell del que és, però la seva forma d'actuar contradiu aquesta impressió. Una de les qualitats més notables d'aquest personatge és la seva capacitat per a detectar les qualitats més ridícules de les persones, com el narcisisme, hipocresia i superficialitat. Això també serveix per a augmentar el cinisme i desconfiança de Holden cap a les altres persones. Es pot notar que, a pesar de l'enorme desdeny de Holden cap a aquestes qualitats, aquest exhibeix les qualitats que menysprea, fent-lo, en certa manera, un personatge tràgic.

Nascut en una vida de privilegi, Caulfield mira des del món elit que ocupa. Qüestiona el valor de les classes i de la societat i, de vegades, sembla oposar-se als convencionalismes pel bé de l'oposició. És considerat ser el precursor, per així dir-lo, del model del 'home jove furiós'.

Jerome David Salinger

Jerome David Salinger (Nova York, 1 de gener de 1919) és un escriptor nord-americà conegut principalment per la seva novel·la The Catcher in the Rye, que es va convertir en un clàssic de la literatura moderna nord-americana gairebé des del mateix moment de la seva publicació, en 1951. Les ments àgils i poderoses d'homes pertorbats i la capacitat redemptora que els nens tenen en les vides d'aquests és un dels temes principals de les obres de Salinger.

El vigilant en el camp de sègol, la seva primera novel·la, va ser publicada en 1951 i es va fer molt popular entre els crítics i joves. La història la narra, en primera persona, Holden Caulfield, un adolescent rebel, inadaptai i immadur, però de gran perspicàcia. Es diu de la novel·la que és l'única que ha sabut captar el que és l'adolescència amb totes les seves contradiccions; la fórmula del caràcter del desorientat protagonista l'oferix la seva pròpia germana, Phoebe, quan li diu: "No saps el que vols". És, d'altra banda, una novel·la que ha estat curiosament citada com preferida per molts assassins en sèrie i altres inadaptats.

El vigilant en el camp de sègol (El guardián entre el centeno)

El vigilant en el camp de sègol (The Catcher in the Rye), és una novel·la de J. D. Salinger. Al publicar-se l'any 1951 als Estats Units, la novel·la va provocar nombroses controvèrsies pel seu llenguatge provocador i per retratar sense embuts la sexualitat i l'ansietat adolescents. És considerat per nombrosos experts com un dels llibres més importants del segle XX.

El seu protagonista, Holden Caulfield, s'ha convertit en una icona del ressentiment adolescent. Escrit en primera persona, relata les experiències de Holden en la ciutat de Nova York, després de ser expulsat de Pencey Prep. El títol del llibre fa referència a un poema que s'explica en el propi llibre, que tracta sobre un guardià entre el sègol que evita que els nens caiguin per un precipici.

Holden, al ser expulsat de Pencey, marxa uns dies abans de tornar a casa seva per a viure durant una temporada a Nova York. La història narra els diversos fets que li ocurreixen a Holden a la gran ciutat, des de l'hotel on s'allotja al començament fins la trobada amb la seva germana petita, Phoebe, al museu.

I a tú, què t'ha semblat Alícia en el País de les Meravelles?

Alícia és un llibre que només t'agradarà si tens cert sentit del humor, ja que les situacions que es produeixen poden arribar a ser tan paranòiques que pot provocar que el lector senti que el relat no té cap sentit.

És un llibre que possiblement agradarà als nens perquè les situacions són molt imaginatives, i recordem que això és quelcom que els nens tenen molt desenvolupat, a diferència de molts de nosaltres. És un llibre que també agradarà a grans, però la imaginació, a molts d'aquests, passa per diferents filtres que dificulten el seu treball.

Alícia al cine i a la música

Trobem diverses versiones de la pel·lícula d'Alícia; per exemple, aquest es un fragment de la versió de Disney, de 1951:



Aquesta versió, en canvi, és de 1903:



I no només això; molts autors s'han inspirat en Alícia, i han creat cançons relacionades amb el personatge. Per exemple, Enrique Bunbury: