El gat de Cheshire

El gat de Cheshire trobo que és el personatge més enigmàtic en tot el relat, ja que sembla la part més racional de totes les persones i animals que trobem en el País de les Meravelles, encara que ell mateix admeteix que és boig, com la resta de personatges del llibre. A més, és una espècie de jòker en la partida de croquet de les cartes, ja que apareix i revoluciona el joc amb la seva aparició.

El gat ens el podem imaginar de mil maneres, ja que té la capacitat de avançar per trossos; és a dir, primer podem veure el seu somriure únicament, i a poc a poc anirà apareixent la resta del cap.

Lewis Carroll

Lewis Carroll és el pseudònim pel qual és conegut en la història de la literatura Xerris Lutwidge Dodgson (Daresbury, Cheshire, Anglaterra, Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, 27 de gener de 1832 - Guildford, Surrey, Anglaterra, Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, 14 de gener de 1898), sacerdot anglicà, lògic, matemàtic, fotògraf i escriptor britànic, conegut sobretot per la seva obra Alicia en el país de les meravelles.

El 4 de Juliol de 1862 fou quan Dodgson va inventar l'argument de la història que més tard arribaria a ser el seu primer i més gran èxit comercial. Ell i el seu amic, el reverend Robinson Duckworth, van dur a les tres germanes Liddell (Lorina, de tretze anys, Alice, de deu, i Edith, de vuit) a passejar amb barca pel tàmesi. Segons els relats del propi Dodgson, de Alice Liddell i de Duckworth, l'autor va improvisar la narració, que va entusiasmar a les nenes, especialment a Alice. Després de l'excursió, Alice li va demanar que escrivís la història. Dodgson va passar una nit component el manuscrit, i l'hi va regalar a Alice Liddell en el Nadal següent. El manuscrit es titulava Les aventures subterrànies d'Alicia (Alice's Adventures Under Ground), i estava il·lustrat amb dibuixos del propi autor. S'especula que l'heroïna de l'obra està basada en Alice Liddell, però Dodgson va negar que el personatge estigués basat en persona real alguna.

Tres anys més tard, Dodgson, mogut pel gran interès que el manuscrit havia despertat entre tots els seus lectors, va dur el llibre, convenientment revisat, a l'editor Macmillan, a qui li va agradar immediatament. Després de remenar els títols d'Alicia entre les fades i L'hora daurada d'Alicia, l'obra es va publicar finalment en 1865 com Les aventures d'Alicia en el País de les Meravelles (Alice's Adventures in Wonderland), i signada per Lewis Carroll. Les il·lustracions d'aquesta primera edició van ser obra de Sir John Tenniel.

Alícia en el País de les Meravelles

Les aventures d'Alícia en el país de les meravelles (Alice's adventures in wonderland), sovint abreujat com Alicia en el país de les meravelles, és una obra de literatura creada pel matemàtic, sacerdot anglicà i escriptor britànic Xerris Lutwidge Dodgson, conegut amb el pseudònim de Lewis Carroll. El conte està ple d'al·lusions satíriques als amics de Dodgson, l'educació anglesa i temes polítics de l'època. El país de les meravelles que es descriu en la història és fonamentalment creat a través de jocs amb la lògica, d'una forma tan especial, que l'obra ha arribat a tenir popularitat en els més variats ambients, des de nens o matemàtics fins a psiconautas.

La novel·la narra les aventures que Alícia viu en el País de les Meravelles i els personatges que es troba (el Conill Blanc, el Gat de Cheshire, la Reina de Cors...), i com s'ho fa per sortir dels embolics on es posa de forma incosncient. Alícia no té por de res, i ni tan sols s'inmuta quan li passen les coses més extranyes que ens podem imaginar.

Com a curiositat, aquest relat s'ha portat a la gran pantalla molts cops, tot i que la versió més famosa és la de Disney, que combina elements de la segona part (A través del mirall), i es rumoreja que Tim Burton està filmant (o té la intenció) de grabar una nova pel·lícula, amb actors com Johnny Deep.

I a tú, què t'ha semblat el Llibre de la Jungla?

Per començar, sorprenent, ja que no m'esperava que la versió original de la història de Mowgli fos així; com he dit abans, a través de Disney ho pinten d'una forma més amable, i els personatges canvien bastant el seu comportament i la seva forma de ser.

Pel que fa a la resta, és un llibre entretingut; com que els principals protagonistes són animals, els nens es sentiran atrets per la seva lectura des d'un primer moment, fet que els motivarà a seguir llegint aquest recull de contes de Kipling.

És un llibre interessant; l'única curiositat que possiblement succeirà és que si han vist la pel·lícula, s'extranyaran de veure uns personatges tan canviats.

Disney, o Kipling?

Dubto molt que alguna persona no hagi vist la versió de Disney del Llibre de la Jungla; a mesura que anava llegint el llibre, m'anava adonant que a la versió de Disney, canvia una mica el paper dels personantges. Recordem a Baloo: si seguim el conte del llibre, veurem que Baloo no és tan esborrajat com la pel·lícula, o Bageera, tant maternal en el llibre, i més estricta en l'animació de Disney. Si només m'hagués llegit el llibre, seria incapaç d'imaginar-me a Baloo cantant...

Una jungla submarina

Pensant en els animals del Llibre de la Jungla, em vaig a donar que, a casa meva, tinc un parell de jungles grans i espeses, encara que siguin en un espai petit; em refereixo als dos aquaris marins (un més cuidat que l'altre, tot s'ha de dir), que representen aquesta petita selva, pero sota l'aigua.

Joseph Rudyard Kipling

Joseph Rudyard Kipling (Bombai, 30 de desembre de 1865 - Londres, 18 de gener de 1936) va ser un escriptor i poeta britànic nascut en l'Índia. Autor de relats, contes infantils, novel·lista i poeta, se li recorda pels seus relats i poemes sobre els soldats britànics en l'Índia i la defensa de l'imperialisme occidental, així com pels seus contes infantils.

En la seva època va ser respectat com poeta i se li va oferir el premi nacional de poesia Poet Laureateship en 1895 la Order of Merit i el títol de Sir de la Order of the British Empire en tres ocasions, honors que va rebutjar. No obstant això va acceptar el Premi Nobel de Literatura de 1907 i va ser el guanyador fins avui, i el primer escriptor britànic a rebre aquest premi.

A conseqüència a una hemorràgia interna, Joseph Rudyard Kipling mor el 18 de gener de 1936, deixant un enorme llegat de cinc novel·les, més de 250 històries curtes i 800 pàgines de versos. Considerat com «L'escriptor de l'Imperi», títol que sempre el va afalagar, i que ho va acompanyar incondicionalment en els seus últims dies de vida. Potser els anglesos mai haurien sabut tant sobre la vida colonial si aquest escriptor no s'hagués entremesclat una mica més en la vida de la considerada «una colònia més» del creixent imperi Britànic.

Per l'il·lustre que era considerat Kipling a Anglaterra i tot el Regne Unit, a part d'haver-li brindat ell al seu imperi la glòria de posseir un Premio Nobel, i encara que a Kipling no li agradaven molt els premis i honors, va decidir, al costat de la seva vídua, ser enterrat en l'Abadia de Westminster, lloc reservat per a reis i reines, i on actualment descansen les seves restes.