El Màgic d'Oz: Com es veu reflectida la frase "S'ha d'educar sobre les relacions enlloc de fer-ho sobre objectes aïllats"?

Diria que es veu reflectida des del segon capítol, on la bruixa del nord besa a Dorothy al front per a oferir-li protecció vers els perills que es pugui arribar a trobar, i segueix durant tot el llibre. Dorothy i tots els seus companys formen un equip, un tot, un recolzament mutu i permanent que els ajuda durant tota la seva aventura. És molt important posar émfasi en les relacions, en els lligams, ja que la gran majoria de vegades és amb ajuda quan es surt d'alguna situació perillosa, o difícil de portar un sol.

Cada cop que els personatges de l'aventura s'han d'ajudar entre ells (per exemple, quan el lleó es queda adormit al camp de flors i, entre tots els que són capaços de no adormir-se amb aquella fragància, aconsegueixen rescatar-lo) es veu que hi ha una forta relació que els permet avançar i superar problemes.

Per això trobo que és molt important que els nens i nenes captin el valor i la importància d'aquest fet mentre van llegit aquesta novel·la; per sort, no és gaire difícil de veure, i crec que poden adquirir aquests coneixements de forma continuada i sense cap dificultat.

Però no només s'ha d'educar en la importància de les relacions amb lectures; s'ha d'educar contínuament. Trobo que és clau per a viure en societat i per a formar persones adultes que siguin capaces de viure en ella.

El Màgic d'Oz: Les bruixes

Les bruixes, o les fades, en aquest llibre, són les que governen cada ciutat situada en cada punt cardinal; per això, són 4 en total, dues bones, i dues dolentes.

Les bruixes dolentes:

Bruixa de l'est: Dorothy, només aterrar al Pais d'Oz, aconsegueix eliminar aquesta malvada bruixa que estava sota el control de la ciutat de l'est, el poble dels Mastegaires. L'únic que es sap és que tenia tot el poble esclavitzat, cosa que fa pensar que era terriblement dolenta.

Bruixa de l'oest: la bruixa dolenta més poderosa, que té sota control i esclavitzats als Parpellols, poble que viu a l'oest del Pais d'Oz. És extremadament cruel, i sembla que no tingui cap mena de sentiment "bo" (per dir-ho d'alguna forma); és l'objectiu de Dorothy i companyia, ja que si aconsegueixen vèncer a la bruixa de l'oest, Oz complirà els desitjos que aquests han demanat. Dorothy l'aconsegueix eliminar de forma involuntària tirant-li un cub d'aigua a sobre; i és que aquesta bruixa no pot tocar l'aigua. Sinò, es desfà.

Les fades, o bruixes bones:

Bruixa del nord: bruixa molt amiga del poble dels Mastegaires, tal i com mostra al principi de la lectura. És una bona bruixa que besa a Dorothy al front per a que no li passi res durant el seu viatge; queda molt agraïda per haver eliminat a la malvada bruixa de l'est.

Bruixa del sud: aquesta es l'última bruixa que surt a la lectura; és la més poderosa de tot el País d'Oz, i extremadament maca, ja que és l'única que coneix la tècnica per a mantenir-se jove. És la que li diu a Dorothy el remei per a sortir d'aquell estrambòtic país: picar amb els talons de les màgiques sabates de la bruixa de l'est tres cops.

El Màgic d'Oz: El camí de rajoles grogues

El famós camí que Dorothy i companyia han de seguir per a arribar a la ciutat de les Maragdes; ciutat on viu el ja famós Màgic d'Oz, aquell mag totpoderós que ha de poder complir els desitjos de tots aquells que tinguin el valor suficient d'entrar en la seva cambra.

Com tots els indrets del pais d'Oz, les aventures que viuen i els personatges que es troben durant tot el camí són d'allò més curiosos. Tot i que predomina un concepte, clau en tota l'obra: la imaginació, i la fantasia.

Hem de recordar que és un llibre per nens i nenes, i és molt important que aquest representi part d'ells, per a que aquests es sentir atrets per a llegir-ho. I els nens, no tenen una imaginació molt gran i amb pocs filtres (com la raó)? Quina millor manera d'atreure nens i nenes amb aventures que poden residir perfectament en la seva imaginació?

Animals que parlen, aventures molt peligroses que sempre, mitjançant la imaginació, acaben bé...

El camí de les rajoles grogues no és només un camí cap a la ciutat de les Maragdes; és tot un món, on passen mil coses, on hi ha mil personatges; on la ment d'un nen es pot veure reflectida perfectament.

L. Frank Baum

Lyman Frank Baum (15 de maig, 1856, Chittenango, Nova York - 6 de maig, 1919, Hollywood, Califòrnia), escriptor de llibres per a nens nord-americà.

Va nèixer en una família benestant nord-americana, educat per tutors privats. Als dotze anys, tot i això, fou enviat a l'academia militar ja que, a ulls dels seus progenitors, aquest vivia en un món de fantasia, i havia de fer-se dur. La seva estància a l'academia fou un desastre, i aviat va tornar a casa a conseqüència d'un incident.

Ja des de petit, mostrà una tremenda vocació vers l'escriptura; el seu pare li va regalar una petita impremta, i aquest la va utilitzar per a realitzar el seus primers treballs periodístics. Aviat, però, va començar a dedicar-se al teatre, escribint obres per a representar-les al teatre que el seu pare va construir a Richburg.

Al 1888, Baum i la seva esposa es van mudar a Dakota del Sud, on aquest tornà a dedicar-se al periodisme, creant un diari local. Però, això va durar poc, ja que 3 anys més tard la empresa dedicada al diari va quebrar, i Baum, esposa i fills es mudaren a Chicago. Un cop allà, aquest va publicar varis llibres, un d'ells Mother Goose in Prose, un recull de petits contes il·lustrats.

Al 1900, Baum va publicar el primer llibre d'El Màgic d'Oz, que fou tot un èxit comercial. A més de la novel·la, també es va crear la versió teatral. Va escriure més llibres relacionats amb El Màgic d'Oz posteriorment.

Al 1914 Baum creà una companyia cinematogràfica a Hollywood, amb el nom de The Oz Film Manufacturing Company. Va morir el 1919 amb 62 anys d'edat, i fou enterrat a Glendale, California.

El Màgic d'Oz

Dorothy, amb el seu gosset Totó, com a conseqüència d'un cicló, es veu transportada desde Kansas, la ciutat on viu amb els seus oncles, al meravellós món d'Oz, on coneixerà a l'Espantaocells, el Llenyataire de Llauna i el Lleó Poruc, personatges que compartiran el viatge en busca del màgic d'Oz a través de tot aquell indret. Dorothy vol arribar fins ell per a tornar a Kansas; l'Espantaocells vol un cervell; el Llenyataire de Llauna vol un cor; i el Lleó poruc vol ser valent. Però, per a aconseguir tot això, han de seguir el camí de rajoles de color groc fins la Ciutat de les Maragdes, indret on el totpoderós Oz té la seva fortalesa.

Durant el seu viatge viuran aventures, coneixeran personatges que els ajudaran, i també patiran... Però Dorothy i els demés faran tot el possible per a que l'aventura segueixi el seu curs i tot acabi com ells desitgen.

I a tú, què t'ha semblat Peter Pan?

És un llibre bastant entretingut, on es tracta molt bé la infància dels nens i els lligams afectius paternals que aquests formen amb els seus pares. A més, la imaginació juga un paper clau en aquesta novel·la, ja que és el pilar bàsic on aquesta s'aguanta. L'Illa del Mai Més no és més que la pròpia imaginació dels nens i les nenes, i les diverses històries que succeeixen en aquesta illa són bastant sorprenents, ja que no t'esperes què és el que pot passar o què ha passat. Tot i això, com a novel·la d'aventures, trobo que no arriba a l'altura de l'Illa del Tresor.

Una de les altres qualitats d'aquest llibre és el fet que, per uns moments, ens teletransporta a la infància oblidada o aparcada per molts de nosaltres, quan només erem uns nens innocents plens d'imaginació, sense gaires filtres (com la mateixa raó) que s'interposaven en el nostre benestar.

Els pirates de l'Illa del Mai Més i les seves cançons

Petit videomontatge que he trobat a Youtube amb imatges de la pel·lícula de Disney, on veiem els pirates cantant, i l'escena on Wendy, Michael, George i la resta dels nens perduts són presoners de James Hook i la seva tripulació.