El Llibre de la Jungla

El Llibre de la Jungla és un conjunt de diversos relats, però hi ha 8 que estan relacionats; narra la història del petit Mowgli quan aquest és trobat pels llops mentre el perseguia Shere Khan. El petit bebé és presentat al Consell de la Roca, i Baloo i Bagheera aconsegueixen que Shere Khan no el mati donant a canvi un bou (Bagheera); Baloo, en canvi, diu que s'encarregarà d'educar-lo segons la Llei de la Jungla.

El petit vailet creix amb els llops, i acaba convertint-se en un home-cadell. Tot i això, els diversos habitants de la Jungla no s'acaven de refiar d'ell, i és desterrat. Llavors Mowgli comença a viure amb els humans, amb el nom de Nathoo (ja que així és com es deia un bebé perdut d'aquell poble).

Tot i això, la seva aventura dura ben poc, ja que gràcies a l'ajuda i la informació dels seu germà Llop Gris s'adona que la Jungla ja no té llei, i el malvat Shere Khan volta com vol per tota la Jungla; i encara està planejant com acabar amb la vida de Mowgli.

Junt a Llop Gris i Akela (el llop que fou la màxima autoritat al Consell de la Roca), i amb el ramat de búfals que aquest cuida al poble, Mowgli aconsegueix matar a Shere Khan i tornar a la Jungla.

El Llibre de la Jungla és una recopilació de diversos relats relacionats amb animals, com el de la Foca Blanca o la mangosta Rikki-Tikki, on narra les diverses aventures que aquests viuen per tal d'aconseguir els seus objectius.

I a tu, què t'ha semblat El Viento en los Sauces?

Sincerament, és un llibre que no m'ha acabat d'agradar gaire. Per començar, trobo que és un llibre amb el qual es pot treballar molt poc en una classe, ja que l'única lliçó moral que trobo en tot el relat és la cobdícia del Sapo, i les nefastes conseqüències que aquest pateix per ser com és.
La història en sí mateixa acaba tal qual comença, segons el meu punt de vista. Sí que passen diverses aventures, però les conseqüències d'aquestes no porten a cap canvi en el llibre; l'únic que comporta és que més personatges s'uneixin (com el Tejón, per exemple).
Al final tot acaba tal qual comença, excepte el perfil psicològic del Sapo, que es dóna a entendre que ha canviat cap a millor.

Crec que és un llibre que als nens els mantindrà entretinguts si el van llegint a poc a poc, ja que jo, almenys, mentres llegia i veia que les coses no canviaven gaire, o veia que anaven a acabar pràcticament igual, em frustrava bastant.

"The Piper at the Gates of Dawn, Pink Floyd"

Petit videomontatge de Youtube, amb samplers de les cançons del CD original de Pink Floyd; recordem que per a Syd, El Viento en los Sauces era la seva obra de capçalera.

"The Wind in the Willows, TV Show"

Introducció del programa The Wind in the Willows; els personatges, com podem observar, i com diu en el vídeo, estan inspirats en el Sapo, el Topo, el Ratón de Agua i el Tejón.

Kenneth Grahame (8 de març de 1859 -6 de juliol de 1932)

Grahame va néixer a Edimburg, Escòcia, però poc després de la mort de la seva mare i que el seu pare va començar a tenir seriosos problemes amb la beguda, es va mudar amb la seva àvia als voltants del riu Tàmesi, a Cookham, al sud d'Anglaterra. Va ser un estudiant destacat en l'escola St. Edward, a Oxford, i va voler assistir a la Universitat de Oxford però no va poder fer-ho a causa de els elevats costos.

Al no poder cursar els seus estudis en la universitat, Grahame va començar a treballar en el Banc d'Anglaterra l’any 1879, i va ascendir en diferents llocs fins la seva dimissió com secretari l’any 1908 a causa de problemes de salut. A més de la malaltia, la dimissió de Grahame va ser precipitat en 1903 per un incident estrany, possiblement polític, quan va rebre un tret al banc. L'agressor li va disparar tres vegades a Grahame, fallant en totes les ocasions.

Grahame es va casar amb Elspeth Thomson l’any 1899, però el matrimoni no va ser feliç. Van tenir un fill, Alastair, qui va néixer cec d'un ull i va tenir una curta vida plagada de malalties. Alastair finalment es va suïcidar en un tren que anava cap a Oxford, dos dies abans del seu vintè aniversari, el 7 de maig de 1920. Pel que fa a Kenneth Grahame, la mort de Alastair va ser registrat com accidental.

Kenneth Grahame va morir en Pangbourne, Berkshire l’any 1932. Es troba enterrat en el Cementiri Holywell, a Oxford, prop de la tomba de l'escriptor americà expatriat James Blish. El cosí de Grahame, Anthony Hope, altre escriptor reeixit, va ser qui va escriure l'epitafi, el qual diu: "A la bella memòria de Kenneth Grahame, espòs de Elspeth i pare de Alastair, qui va morir el sisè dia de juliol de 1932, deixant a la infància i a la literatura en el millor moment de la seva història".

El Viento en los Sauces

Un talp, cansat de la neteja de primavera, surt a passejar i coneix al ratolí d'aigua. Traven amistat i es queda a viure amb ell. Coneix a diversos personatges que habiten als voltants (el Gripau, el Teixó, la Nútria) i s'embardissen junts en diverses aventures. Es pot veure en la novel·la una representació de les classes socials angleses, doncs el Gripau, un personatge crucial, sembla ser un membre de les classes més altes, el Ratolí i el Teixó representen les classes mitges, i el Talp, a causa de la seva pròpia naturalesa, representa a les classes baixes. El llibre està escrit en un llenguatge pla i accessible, amb tocs de poesia i sentit de l'humor. Es destaquen valors com l'amistat, la lleialtat, les satisfaccions de dur una vida ocupada i laboriosa, els senzills plaers del menjar i la beguda amb amics. Sense resultar moralitzador, dóna algunes lliçons sobre els comportaments irreflexius i la vanitat, encarnada en el personatge del Gripau.

El Viento en los Sauces és una novel·la juvenil sobre els animals que viuen al bosc, i les aventures que aquests passen, tant dins com fora d'ell, i sobre el famós Gripau, que sembla que es mogui únicament per impulsos.

Somewhere over the Rainbow - Judy Garland

Mítica cançó de la películ·la "The Wizard of Oz", on la intèrpret Judy Garland és la coneguda Dorothy.

I a tú, què t'ha semblat El Màgic d'Oz?

Trobo que aquest llibre és molt pedagògic; com a història, és adequada a nens i nenes d'uns 10 o 11 anys, ja que els esdeveniments passen molt ràpid, i no és gens difícil de llegir. Però amb nens més petits, treballaria amb alguna versió adaptada, ja que té un valor moral molt gran i ferm segons el meu punt de vista.
És un llibre que educa a la col·laboració i la vida en societat, ja que clarament es veu que si no estan tots junts, no se'n poden sortir. Si eduquem els nens i les nenes d'aquesta forma, per exemple, molts dels casos de bullying, del que tant es parla actualment, es podríen resoldre més fàcilment, ja que la visió que dona aquest llibre sobre l'ajuda mútua ofereix un ventall molt ampli d'actuació per part dels nens.
És per això que trobo que és un llibre força interessant, ja que es pot treballar en l'educació dels nens i nenes de forma lúdica.

Tràiler oficial de "The Wizard of Oz"

Com podem veure en aquest vídeo, aquesta és la campanya publicitària sobre la famosa películ·la de 1939, produida per la Metro Goldwyn Mayer.